Vila d'Hostalric

Historia

Els origens ibers:

El turó de la fortalesa d'Hostalric fou suposadament la seu d'un oppidum o poblat ibèric que va ser malmès en construir-se el castell d'Hosdalric.Sortosament , una esllavissada posà al descobert part d'un abocador de runa. L'estudi dels materials l'adscriu al s. II a. C. (Campaniana A, formes 36, 28, 27 i 31 de Lamboglia; Byrsa forma 661), amb presència d'altres tipus de ceràmica que s'adiuen en un conjunt d'aquesta cronologia, com són fragments de kalathos , un bicònic de gris de la costa catalana, que presenta tres bandes horitzontals entre la vora i la carena, i nombrosos fragments de ceràmica emporitanes oxidades. Tambè hi ha un bon nombre de fragments d'àmfora ibèrica de boca plana, àmfora púnico-cartaginesa (tipus C2), àmfora púnico-ebusitana, greco-itàlica i itàlica, que confirmen aquesta datació. La ceràmica ibèrica a mà també és abundant (representa el 20,7% del total). Hi ha fragments de vores, bases, cordons amb impressions digitals, fragments amb decoracions ungulars i digitals... Resta ben clar que aqust establiment respon a la necessitat de control d'una de les vies de comunicació principals de Catalunya, la que posa en contacte les planes de la Selva i el Vallès a través de l'anomenat corredor del Montseny-Montnegre (Bosch et al. 1990).

La mansio Seterrae:

Quant al mon plenament romà, la contrada presenta importants mostres documentals i arqueològiques d'aquesta presència. Pels Vasos Apol.linars tenim constància de la presència a la zona d'Hostalric encara que tambè podria ser la Batlloria o Breda, de la mansio Seterrae, al peu de la principal via de comunicació romana, la Via Augusta, de la que s'havien trobat restes en fer la carretera d'Hostalric a Arbúcies (Heras, 1883; Botet Sisó,1876; Vila, 1976. De fet , Seterrae era el punt a partir del qual la via es bifurcava en dues branques, una que anava cap al Maresme, amb un desviament vers Blandae, i l'altra que per l'interior seguia les mansiones dels Vasos Apol.linars i passava al peu del Montseny, a la qual pertanyerien les restes abans esmentades.
Efectivament, en els contorns d'Hostalric s'han trobat restes romanes disperses, i a la zona de Grions (Sant Feliu de Buixalleu) s'ha localitzat un interesant jaciment, relativament a prop d'on es devien localitzar les restes de Via Augusta en fer la carretera d'Hostalric a Arbucies (cal esmentar que, per tradició oral, es diu que també es van trobar restes en el terme municipal de Massanes). De fet, d'aquest jaciment poca cosa en sabem, donat que no ha estat excavat. Es localitza en un tall a peu de carretera, que ha lliurat per les esllavissades de la pluja nombroses restes de teula , dolia, un fragment de sigil·lada i abundant fauna de bòvid, amb clares mostres d'acció antròpica, i també d'algun carnívor, com ara el gos. No hi ha dubte que l'actuació arqueològica sobre aquest jaciment, encara que fos una prospecció, ens podria aportar dades clau per al poblament romà de la zona, car es podria tractar d'una vil·la al peu de la Via Augusta, en el punt on aqusta bifurcava. Les característiques del territori (plana de baixa muntanya a prop d'una via de comunicació) i els materials que caneixem (presencia d'elements constructius i culinaris, presència de ceràmica sigil·lada) així ens ho fan suposar.